Avui es notava que ja estávem tots molt cansats, perquè teníem aquella sensació de boira al cap i son.
Al matí hem decidit anar a visitar el ramal més difícil d'accedir de municipis de la comarca. Així que hem fet via cap a La Seu d'Urgell i d'allí cap a Tuixén. El poble on hi ha l'ajuntament de Josa i Tuixén.
Aquí hem descobert la feina de les trementinaires. Ja que hem fet una visita al Museu de les Trementinaries (3€/entrada). Dones que marxaven caminant per tota Catalunya venent herbes o bolets secs, pels voltants de Nadal. Sempre a peu. Un ofici ara extingit. El museu petitó, però és xulo el documental i veure una trementinaira en acció.
D'aquí hem anat a Sorribes de la Vansa, la capital de La Vansa i Fórnols. Molt petitó. L'hem fet molt ràpid sense coincidir amb ningú.
De retorn a Órganyà, hem passat per una carretera que amb prou feines estava marcada pel gps. Xino xano hem tornat. Però deu ni do quina carretera!!!
Al matí hem decidit anar a visitar el ramal més difícil d'accedir de municipis de la comarca. Així que hem fet via cap a La Seu d'Urgell i d'allí cap a Tuixén. El poble on hi ha l'ajuntament de Josa i Tuixén.
Aquí hem descobert la feina de les trementinaires. Ja que hem fet una visita al Museu de les Trementinaries (3€/entrada). Dones que marxaven caminant per tota Catalunya venent herbes o bolets secs, pels voltants de Nadal. Sempre a peu. Un ofici ara extingit. El museu petitó, però és xulo el documental i veure una trementinaira en acció.
D'aquí hem anat a Sorribes de la Vansa, la capital de La Vansa i Fórnols. Molt petitó. L'hem fet molt ràpid sense coincidir amb ningú.
De retorn a Órganyà, hem passat per una carretera que amb prou feines estava marcada pel gps. Xino xano hem tornat. Però deu ni do quina carretera!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari